Ser filla única és suficient excusa per a tot el que et va malament?
Sí.
Paula Púa presenta traca, un xou de comèdia amb humor autocrític (li van malament les coses però s’ho pren guay), alguna cançó (li fluixeja el karaoke i ho ha ficat aquí amb calçador) i sobretot, una visió fresca i original de la vida (és més rara que un perrete amb barret).
Paula riu de les seves preocupacions del dia a dia: una vegada va vomitar en una botiga, li fan por els pallassos, té la casa tan desordenada que sembla jumanji i va estar sortint amb un mag. Però res d’això és culpa seva. És que és filla única. També s’endinsa en temes singulars: per què als coloms els falten dits? els terraplanistas ho veuen tot pla? Quan les màquines es rebel·lin aniran primer pels quals li parlen dolenta siri?
Per cert, això es diu estand-up comedy però Paula no està tota l’estona dempeus. De fet, a vegades acaba en el sòl. Alguna vegada ha tirat alguna cosa. Però tranquils, és inofensiva. Encara que els seus pares diguin que és de Traca.