Va ocórrer en un poble castellà a mitjan anys quaranta, és a dir, en plena postguerra. Un diumenge, Isabel i Ana, dues germanes de vuit i sis anys respectivament, van veure la pel·lícula “El Doctor Frankenstein”. A la petita li va causar tal impressió que no deixava de fer preguntes sobre el monstre a la seva germana major. Un cert dia, la família es va adonar que Ana havia desaparegut de la casa. I mentre tot el poble la buscava, ella va aconseguir veure a Frankenstein reflectit en les aigües del riu per la llum de la lluna. I des de llavors ho continua invocant.