La gruta de Lorda és tocada per desenes de milions de persones que han deixat impregnada la petjada dels seus somnis, de les seves esperances i de les seves penes.
A Lorda arriben els fràgils, els pobres. Aquest temple és un refugi per als pelegrins que es despullen, en el sentit literal de la paraula, quan es fiquen en les piscines les aigües de les quals són considerades per molts d’ells com a miraculoses.
Els directors han anat més enllà de la fe, han filmat Lorda com un lloc d’interès antropològic en el qual esdevenen històries commovedores, perquè no, plenes de fe.