Després de viure molts anys a Egipte, Felice Lasco torna a Nàpols per a retrobar-se amb la seva anciana mare, a la qual havia deixat sobtadament quan encara era un nen. De tornada a la seva ciutat natal, es perdrà entre les pedres de les cases i esglésies del barri de Sanità, impregnat de les paraules d’una llengua que ara percep com a estrangera, però que en realitat és la seva. L’home sembla ser presa d’una estranya fascinació, mentre els records d’una vida llunyana que va passar amb Oreste -el seu millor amic de la infància-, i amb qui comparteix un secret, tornen a sorgir en el seu interior.
Quan es fa evident que Nàpols representa per a ell una vida perduda, es veurà atrapat per la força invencible de la nostàlgia.